miércoles, 27 de julio de 2016

CUATRO POEMAS DE HELENA BONALS





CUATRO POEMAS DE HELENA BONALS

CADUCIDAD


Hojas caídas,
como versos escritos,
serán barridos.
Pero antes de irse
adornarán el suelo.


TRISTE EL QUE NUNCA HA HECHO UN POEMA

Todo parece
negro, niegas el cielo,
mas hasta esto
es la felicidad,
tintineo de un verso.


JOTA DE OTOÑO

Acercadme la negra noche,
traedme mi otoño completo,
que la lluvia lo cale todo.
Amar nunca debe dar miedo.



UN CANTO A GRITOS

Yo soy esa hache de mi nombre,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental y prescindible,
pero absolutamente relevante.


Helena Bonals- España


*****


QUATRE POEMES D'HELENA BONALS

CADUCITAT


Fulles caigudes,
com els versos escrits,
tots passaran.
Però abans de ser escombrats
embelliran el terra.


TRIST EL QUI MAI HA FET UN POEMA

Tot sembla fosc,
dius que el cel no existeix,
però fins i tot
això és joia de viure,
com el dringar d'un vers.

JOTA DE TARDOR



Apropeu-me la fosca nit,
porteu-me la meva tardor,
feu que la pluja ho cali tot.
Estimar no ha de fer mai por.


UN CANT A CRITS

Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.

Helena Bonals- España


Imagen: Miquel: Invasió dins Fotofilia


Fuentes de Documentación

3 comentarios:

fco. javier dijo...

La escritura concisa y ecléctica de Helena es una maravilla

Ana Muela Sopeña dijo...

Helena:

Són molt bells els quatre poemes. Tots emanen un sentiment de nostàlgia. En la seva senzillesa capten la bellesa del món.

Amb un ritme impecable i una eufonía perfecta has captat aquests instants plens, abans del crepuscle i aquests esclats de la consciència com en la poesia oriental. Ens trobem amb poemes escrits en català però de concepció oriental. Els teus versos semblen contagiar-se de l'art de l'arranjament floral o "ikebana".

Cada paraula és com una planta en el seu gerro. Gens sobra i gens mancada. Minimalisme al màxim.

M'han agradat molt els quatre poemes.

Gràcies per participar en aquest espai.

Una abraçada
Anna

Helena Bonals dijo...

Anna,

M'agrada molt la imatge del gerro. I que diguis que són poemes de concepció oriental, jo pensava que no pas, que eren molt occidentals. N'has fet una bona lectura, per a mi la nostàlgia s'identifica amb l'alegria molt sovint, paradoxalment.

Em fa il·lusió de ser aquí. Tots aquests poemes menys el segon els vaig recitar en una biblioteca fa poc, si entres al meu blog els podràs sentir, en la barra lateral hi ha dos enllaços, també trobaràs el vídeo anant més avall del blog.

Gràcies per tot,

una abraçada,

Helena