lunes, 2 de enero de 2012

TUS OJOS SE HAN VUELTO MI CENICERO




TUS OJOS SE HAN VUELTO MI CENICERO

días y noches te he escrito, la primera frase era no existe Rusia, París no existe.

mis manos se vuelven más y más invisibles, besarte es besar una pared en blanco, y no nos hemos besado.

miro este cuerpo tan cuerpo, cuántos lo han amado (¿quién podría amar un cuerpo perdido?), cuántos inviernos prematuros festejaron en su vientre.

al margen de esta hoja se escribe mi vida, y se asusta y se intenta poesía, se intenta verso claro que fracasa y se vuelve cuerpo.

leo el testamento de Kafka como única carta de amor. pronto en París caerá la nieve. en Rusia también, otra nieve. vendrá la primavera por vientre.

los que me han amado intentarán volver a mí por la fuerza.

querido, tus ojos se han vuelto mi cenicero. besarte es besar la desventaja del tiempo.

leo el testamento de Kafka, lo único que me queda.
mientras, regresan tranquilos los que me quieren santa y desnuda.


Natalia Litvinova- Bielorrusia
Esteparia, Ediciones del Dock; 2010





*****

TES YEUX SONT DEVENUS MON CENDRIER

nuits et jours je t’ai écrit, la première phrase était la Russie n’existe pas, Paris n’existe pas.

mes mains se font de plus en plus invisibles, t’embrasser c’est baiser un mur blanc, et on ne s’est jamais embrassés.

je regarde ce corps tellement corps, combien l’ont aimé (qui pourrait aimer un corps perdu ?), combien d’hivers prématurés a-t-on fêtés sur son ventre ?

en marge de cette feuille s’écrit ma vie, et elle a peur et se tente poésie, vers clair qui échoue et redevient corps

je lis le testament de Kafka comme unique lettre d’amour. bientôt à Paris tombera la neige. en Russie aussi, une autre neige. viendra le printemps par le ventre.

ceux qui m’ont aimé essaieront de revenir à moi par la force.

mon cher, tes yeux sont devenus mon cendrier. t’embrasser c’est baiser l’inconvénient du temps.

je lis le testament de Kafka, la seule chose qui me reste.

tandis que reviennent, tranquilles, ceux qui me veulent sainte et nue.


Natalia Litvinova- Bielorrusia
Traducción al francés: Stéphane Chaumet


*****

Ochii tăi s-au prefăcut în a mea scrumiera

îți scriu zile și nopți, prima frază era Rusia nu există, Parisul e inexistent.

mâinile-mi devin tot mai invizibile, a te săruta e ca și cum aș săruta un perete gol, și nu ne-am sărutat.

privesc acest corp atât de real, câți l-au iubit până la mine (cine ar putea iubi un corp rătăcit?),
câte ierni pretimpurii i-au hăulit în viscere.

pe marginea acestei frunze se scrie viața mea, și se intimidează și se experimentează poezia, se încearcă a scrie versul clar care clachează și se transformă în corp.

lecturez testamentul lui Kafka ca pe unica scrisoare de dragoste. degrabă va ninge la Paris. deasemenea și în Rusia, altă zăpadă. primăvara va veni prin viscere.

cei care m-au iubit vor încerca prin forță să revină la mine.

iubitule, ochii tăi s-au prefăcut în a mea scrumiera. a te săruta înseamnă a săruta inconvenientul timpului.

citesc testamentul lui Kafka, unicul ce mi-a rămas.
între timp, se întorc liniștiți acei care doresc să mă vadă sfântă și goală.



Poem de Natalia Litvinova, traducere în română de Andrei Langa
Pustietate, Ediciones del Dock; 2010


*****

ELS TEUS ULLS S'HAN TORNAT EL MEU CENDRER

dies i nits t'he escrit, la primera frase era no existeix Rússia, París no existeix.
les meues es fan més i més invisibles, besar-te és besar una paret en blanc, i no ens hem besat.

mire aquest cos tan cos, quants l'han estimat (qui podria estimar un cos perdut?), quants hiverns prematurs festejaren al seu ventre.

a banda d'aquesta fulla s'escriu la meua vida, i s'esglaia i es tempteja poesia, es prova vers clar que fracassa i es torna cos.

llig el testament de Kafka com a única lletra d'amor. aviat en París caurà la neu. a Rússia també, una altra neu. vindrà la primavera per ventre.

els que m'han estimat miraran de tornar a mi per la força.

estimat, els teus ulls han esdevingut el meu cendrer. besar-te és besar el desavantatge del temps.

llig el testament de Kafka, l'únic que em resta.
mentre, tornen tranquils els que em volen santa i nua.


Natalia Litvinova- Bielorrusia

Traducción al catalán: Pere Bessó



5 comentarios:

Ana Muela Sopeña dijo...

Qué gran poema, Natalia. Tiene esa ambigüedad de los sueños y de los recuerdos. A veces, en la memoria, vamos acomodando las vivencias para poder asimilarlas...

Me gusta mucho el lenguaje que empleas.

Un abrazo
Ana

natalia dijo...

Muchas gracias Ana y mi abrazo grane a los traductores,

cariños

una chica de ojos marrones dijo...

es una preciosidad...
gracias por compartirlo!

Rossana Hasson Arellano dijo...

Buen poema, es como mirar a travès de las paredes, una sensaciòn AUTOR/LECTOR que traspasa y se agradece.
Como de costumbre bien elegido, querida Ana.

Saludos a Natalia

Rossana

Ana Muela Sopeña dijo...

Rossana, me agrada mucho que te guste.

Un beso grande
Ana